El disseny bàsic d’una ciutat romana
1.model en què s’inspira el traçat i àrees principals d’una ciutat.
Les ciutats romanes estaven molt ven estructurades. la ciutat estava dividida en dos carrers principals i partien de les quatre portes i formaven una creu: el Decumanus Maximus, d'est-oest i el Cardo Maximus, nord-sud. La resta de carrers es traçaven en paral·lel formant com una mena de quadrícula Tant els carrers principals com els secundaris eren originàriament amples, amb clavegueres, i formaven un quadrícula.
les àrees principals d'una ciutat eren:
(Tàrraco, Clúnia, Cartagena), amfiteatre (Tàrraco, Mèrida, Itàlica), circ (Tàrraco, Mèrida)– es construïen en espais més perifèrics. La ciutat també contemplava edificis termals (Empúries)
-El Fòrum: Situat a la plaça principal de la ciutat. Es concentrava la vida pública de la ciutat, política, administrativa i religiosa.
-El teatre: Era una de les àrees que es podia trobar en una ciutat romana. En ell es feien representacions teatrals per divertir-se i/o entretenir-se. (Tàrraco,Clúnia, Cartagena)
-l'Amfiteatre: Es solien representar lluites entre gladiadors, entre feres o la mort entre persones condemnades a pena capital. (Tàrraco, Mèrida, Itàlica)
-El circ: Es representaven curses de gladiadors amb carros amb cavalls. (Tàrraco, Mèrida)
-Les Termes: Eren banys públics amb estances reservades per activitats gimnàstiques i lúdiques a part de la relaxació del cos. (Empúries, Ilerda)
Les muralles també era una part de la ciutat molt important ja que era la que protegia tota la ciutat de qualsevol ofensa a ella.
Els aqüeductes eren la part principal per transportar l'aigüa dins de la ciutat sobretot per l'àrea de les Termes (Tarragona, Barcelona, Segòvia...)
2. Cerimònia ritual de fundació d’una ciutat de nova planta
Els romans van prendre el ritual de la inauguratio o fundació d'una ciutat dels etruscs, i consistia bàsicament en el següent:
- Un àugur consultava els presagis i confirmava si el lloc resultava propici per als déus.
En cas favorable, es procedia la inauguratio --> es marcava el perímetre de la ciutat, en el lloc triat, amb una arada tirada per dos bous.
- S'efectuava la delimitació: s'establien tres zones (sagrada, pública i residencial).
Més tard un sacerdot oficiava la consagració: un sacrifici en honor de la Tríade capitolina (formada pels déus Júpiter, Juno i Minerva).
- Es duia a terme la centuriació, o divisió del territori en centúries o parcel·les quadrades, i es feia el repartiment entre els colons.
Les ciutats que es construïen de nou tenien un disseny que ja em explicat en la primera pregunta, amb una estructura molt vens dividida amb dos carrers principals i partien de les quatre portes i formaven una creu (Decumanus maximus est-oest i el Cardo Maximus nord-sud) i els altres carrers es traçaven en paral·lel formant una mena de quadrícula.
4. Manera habitual de subministrar l’aigua.
Els romans asseguraren el subministrament d’aigua a les ciutats excavant pous o construint cisternes, per captar l’aigua de la pluja, que després era distribuïda a traves de fonts públiques. A més, van idear una manera nova transportar l’aigua de deus molt allunyades, els aqüeductes. Un aqüeducte és, doncs, una construcció pensada per portar aigua a un nucli habitat des de distàncies considerables. La part més important de l’aqüeducte és l’specus o canal rectangular per on circula l’aigua, que ha de tenir una inclinació constant per evitar-ne l’acumulació sobtada. Per això, els aqüeductes tenen recorreguts llargs. Per mantenir aquesta inclinació constant, en alguns casos n’hi havia prou amb excavar un solc en el terreny a peu pla; en d’altres, calia excavar túnels i, finalment, en els casos que exigien superar els grans desnivells del terreny els romans van optar per construir diversos pisos d’arcades. Per evitar les filtracions l’specus presentava un recobriment intern impermeabilitzant; estava cobert amb lloses planes o amb volta de canó, i intermitentment,
presentava uns forats o registres que permetien la neteja periòdica. En alguns casos, els romans també van utilitzar grans canonades per transportar l’aigua. Les aigües residuals eren tretes de les ciutats mitjançant el sistema de clavegueram. Al Principat s’han conservat restes d’aqüeductes a Tarragona, a Barcelona, a Sant Jaume dels Domenys; a la Península Ibèrica, comptem amb
aqüeductes importants a Segòvia i a Mèrida.
