CERÀMICA GREGA

KANTHAROS

SKYPHOS

1.CÀNTERA DE CAMPANA

4.PYXIS

3.LEKYPHOS

HÍDRIA

el segle d'or de la literatura llatina

Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema
següent: El segle d’or de la literatura llatina: Virgili, Horaci i Ovidi. Establiu una comparació
entre aquests tres poetes tenint en compte el segle en què visqueren, la relació que
tingueren amb el poder, el cercle literari al qual pertanyien, el gènere literari que cultivaren,
les obres principals, etc.


Virgili va viure al segle IaC amb el poder es trobava Octavi August, el qual va repartir terres i Virgili les va perdre i casi perd la vida pels soldats d'Octavi. Va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucàliques (Èglogues), deus poemes curts de tema pastoril . l'èxit va facilitar-li l'entrada al cercle de Mecenas, gràcies a ell va aconseguir bona relació amb August i va poder recuperar les seves terres. va escriure les Geòrgiques, tractat d'agricultura.
Quan acaba de escriure l'obra al 714(fundació de Roma) comença escriure l'Eneida per encarreg d'August, per justificar i elegar l'orgien diví de la dinastia d'August, perquè Eneas el protagonista es fill de la Diosa Venus. Va dedicar 11 anys per escriure l'eneida i la va deixar inecabada. Va anar a Grècia i quan va tornar va morir durant el viatge i va deixar l'obra inacabada i volia que la destruissin però August ho va impedir. Ja que quedava clar l'objectiu que volia aconseguir August, un poema nacional de Roma amb la seva dinastia representada.

Horaci tabme va viure al mateix segle que Virgili, I a.C. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenes i va passar a formar part del cercle de Mecenes, el qual li va proporcionar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia. Es va dedicar totalment a la seva literatura i no va acceptar el lloc de treball que August li havia ofert com a secretari particular. La seva tècnica com a poeta era perfecta tant amb la mètrica com en l'expressió per la plasticitat, el sentit de l'equilibri i el sentit de la perfecció per la forma dels poemes.

Les seves composicions poètiques formades per 103 poemes distribuïts en 4 llibres són:

1.Sàtires (sermones)

2.epodes (iambi)

3.Epístoles ( Epistulae)

4.Carmen Saeculare

5.Odes (Carmina)

Ovidi va viure entre el segle I aC i I dC és el que no te cap relació amb els altres dos poetes esmentats, ja que és una generació més que Virgili i Horaci. Va formar part del cercle de Valerio Messal·la Corví. La seva obra reflexa perfectament la vida de l'alta societat romana, de la qual ell partenaixia.

Ell no era aficionat a la retòrica i es va dedicar més als poemes en especial i va escriure:

Amores(elegíes)

Medea ( tragedia sobre el personatge que Eurípides havia dedicat una obra i ell mateix també havia incorporat a la seva obra Heroides).

Heroides (la dona era la protagonista del relat on era la correspondència cap als seus amans i/o marits)

ars amandis ( l'Art de estimar, és una obra de transició entre las primeres elegíes i la obra de caràcter didàctic posterior)

De medicamine Faciei (remeis pels mals que comportar l'amor i el estimar algú)

Metamorfosis (obra de caràcter èpic i didàctic, les quals són llegendes de transformacions)

Fasti (tracte sobre el calendari romà i les seves celebracions)

L'any 8 dC August condemna Ovidi a l'exili per bromejar sobre estrictes normes d'August sobre el matrimoni en l'obra Ars amandi, i el motiu de l'exili l'explica a Carmen et error.

De totes maneres no va deixar d'escriure i la seva poesia va donar un gir sobtat, reflectit sobretot en les elegies doloroses d'exili:

Tristes

pòntiques

Els déus Olímpics

 GREC

TEXT 1

Zeus, monarca dels divins, prengué per primera esposa Metis, la més hàbil dels déus i dels homes moridors. Però quan ja estava a punt de parir la deessa Atenea d'ulls verds, llavors Zeus, ensarronant el seu cor amb arteroses paraules, la va introduir en el seu propi ventre, per consell de Gea i d'Urà estelat. Així li ho aconsellaren, perquè cap dels déus sempre eterns no gaudís —llevat de Zeus— d'honor reial.

 HESÍODE, Teogonia 886-893

• Quin lloc ocupa Zeus entre els déus olímpics? Com va obtenir el poder? A qui l’hi va arrabassar?El lloc que ocupa Zeus entre els déus olímpics es de pare protector de tots els deus i de tots els homes. Ell els protegia no els creava. Zeus va guanyar el poder gràcies a una revolta contra Cronos, el seu pare.
  • Qui va ser esposa de Zeus, després de Metis? Quin fill o fills li va donar?Després de devorar a la seva esposa Mitis busca a una nova esposa i troba a Temis,la qual personifica la llei, filla de Urà i Gea. Diuen que quan Temis estava a punt de donar a llum, Prometeo o Hefesto li van partir el crani a Zeus amb una aixada i d'allí va sortir la deessa Atenea.

• De quina ciutat és protectora la deessa Atenea? Quins són els seus símbols i els seus atributs? És la protectora de Atenas, també Àtica. Sobretot Atenes es considera la deessa de la raó i patrona de les activitats artesanals. Els seus símbols són l'enciam i olivera. Es representa casi semrpe armada, amb un casca al cap y al pit una cuirassa de pell de cabra on apareix el cap de la Medusa, ja que és deessa de la guerra. El seu atribut és el mussol

TEXT 2 

CICLOP: Pare, quins sofriments m’ha fet patir el maleït estranger! Em va emborratxar i després em va deixar cec mentre dormia.

POSIDÓ: Qui va gosar fer-t'ho, això?

CICLOP: Primer s'anomenava Ningú; però quan havia fugit i era lluny del meu abast, va dir que li

deien Ulisses.

POSIDÓ: Ja sé de qui em parles, del d’Ítaca; estava fent el camí de retorn per mar des d'Ílion. I com

és que et va fer això si en realitat no és gaire valent?

LLUCIÀ, Diàlegs marins 2

• Aquest text fa referència a allò que narra una obra de la literatura grega. Sabeu quina és i a quin autor s’atribueix?La Ilíada , de Homer 

• Expliqueu l'episodi del qual tracta aquí Llucià. Ciclop, li explica el seu pare que un estranger la emborratxat i la deixat cec mentres dormia. Al escotlar això el seu pare sap qui es lestranger que li a fet. Posidó estranay diu que en realitat n és gaire valent.

• Per què us sembla que Posidó diu d'Ulisses que no és gaire valent? Perquè el culpable qe li va fer no li va dir el seu nom fins que ell ja havia marxat i el fet d'emborratxal ja estava comès.

 TEXTO 3

En el moment que les tres deesses conduïdes per Hermes, a qui Zeus ha encarregat de solucionar

l’afer en nom seu, el visiten, Paris ja ha recuperat el seu lloc en el si de la nissaga reial, però ha

conservat el costum –reminiscència de la seva joventut de pastor– de portar els ramats a pasturar.

És un home del mont Ida. Quan veu arribar Hermes i les tres deesses, s’inquieta i se sorprèn a parts

iguals.

  J.-P. VERNANT, L’univers, els déus, els homes

• Quines són aquestes tres deesses que, conduïdes per Hermes, van a trobar Paris?

Hera, Atenea i Afrodita

• Qui és Paris i quina qüestió ha de resoldre en aquest moment evocat pel text? Paris és el fill del rei de Troia Priam i de la seva esposa Hécuba. És el defensor dels homes. Té de entregar la poma d'or a una de les tres deesses que consideri la més bella.

• Quina decisió pren i quines en seran les conseqüències? Va escollir Afrodita i d'aquesta manera es va beneficiar de l’amor de la dona més bella  del seu temps. Traint per semrpe l'odi d'Hera i Atena per la seva ciutat, Troia

TEXT 4

Ara mira el quadre una altra vegada: segueix Homer en tot. Heus aquí la ciutat a dalt de tot, i aquests són els merlets de Troia, i la gran plana, tan ampla per contenir tota la força de l’Àsia avançant cap a Europa; aquest és el foc immens que envaeix la plana i fa sortir el riu de mare, arrossegant tots els arbres. Tanmateix, Hefest, embolcallat en foc, es llança a l’aigua, el riu s’estremeix de dolor i suplica, amb forma humana, a Hefest. Ni Escamandre està dibuixat amb la cabellera llarga –perquè el foc l’hi ha cremat–, ni Hefest va coix, ja que se’l veu en plena carrera.

FILÒSTRAT, Descripcions de quadres 1.1.2

• Qui és Hefest? Enumereu els seus atributs, de qui era fill i per quina raó era coix. En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana.

Encara que algunes notícies sostenen que era fill de només Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena. Algunes llegendes sostenen que la seva mare Hera el va expulsar de l'Olimp degut al fet que era coix i deformat. Els seus atributs son les tenalles, martell, enclusa és el déu de la farga i el foc.

 TEXT 5

HEFEST.- Segons tu, doncs, es tracta d’un nen extraordinàriament viu.

APOL·LO.- No només això: a hores d’ara és també músic.

HEFEST.- En què et bases per dir això?

APOL·LO.- Amb una tortuga morta que trobà s’ha fet un instrument musical; hi ha ajustat uns braços,

els ha junyit, hi ha fixat unes clavilles, ha col·locat a la part de baix un pontet i l’ha tensat amb set

cordes; amb això, Hefest, entona una melodia tan delicada i tan harmoniosa, que fins i tot jo, amb

tants anys d’experiència com a citarista, li tinc enveja. Maia diu que no para mai al cel, ni tan sols

de nit, sinó que empès per la curiositat, baixa fins a l’Hades, sens dubte per mirar de robar alguna

cosa allí també. Té ales als peus i s’ha fet una vareta de poders màgics, amb la qual guia les ànimes

i condueix els morts.

LLUCIÀ, Diàlegs dels déus, 11 (7)

• De quina divinitat parlen Apol·lo i Hefest? De qui és fill? Parlen d'Hermes , que és fill de Zeus i Maia. 

• Quins són els atributs d’aquest déu? Quin és el nom de la «vareta de poders màgics» i com apareix representada? Se'l representa amb un barret de caminant, calçat amb unes sandàlies alades i també amb ales al barret i portant el caduceu, que és el nom de la vareta, un bastó amb dos serps entrellaçades.

• Quins són els treballs que li estan encomanats a aquest déu? Expliqueu alguna història relacionada amb ell. Hermes tenia la feina de transportar missatges i conduir les ànimes al Hades.

Hermes va conduir  Pandora  cap al Hades i li va otorgar   un gran sentit de la curiositat

Esmenteu altres personatges mítics relacionats amb la música.

El disseny bàsic d’una ciutat romana

1.model en què s’inspira el traçat i àrees principals d’una ciutat.

Les ciutats romanes estaven molt ven estructurades. la ciutat estava dividida en dos carrers principals i partien de les quatre portes i formaven una creu: el Decumanus Maximus, d'est-oest i el Cardo Maximus, nord-sud. La resta de carrers es traçaven en paral·lel formant com una mena de quadrícula  Tant els carrers principals com els secundaris eren originàriament amples, amb clavegueres, i formaven un quadrícula. 

les àrees principals d'una ciutat eren:

(Tàrraco, Clúnia, Cartagena), amfiteatre (Tàrraco, Mèrida, Itàlica), circ (Tàrraco, Mèrida)– es construïen en espais més perifèrics. La ciutat també contemplava edificis termals (Empúries)

-El Fòrum: Situat a la plaça principal de la ciutat. Es concentrava la vida pública de la ciutat, política, administrativa i religiosa. 

-El teatre: Era una de les àrees que es podia trobar en una ciutat romana. En ell es feien representacions teatrals per divertir-se i/o entretenir-se. (Tàrraco,Clúnia, Cartagena)

-l'Amfiteatre: Es solien representar lluites entre gladiadors, entre feres o la mort entre persones condemnades a pena capital. (Tàrraco, Mèrida, Itàlica)

-El circ: Es representaven curses de gladiadors amb carros amb cavalls. (Tàrraco, Mèrida)

-Les Termes: Eren banys públics amb estances reservades per activitats gimnàstiques i lúdiques a part de la relaxació del cos. (Empúries, Ilerda)

Les muralles també era una part de la ciutat molt important ja que era la que protegia tota la ciutat de qualsevol ofensa a ella.

Els aqüeductes eren la part principal per transportar l'aigüa dins de la ciutat sobretot per l'àrea de les Termes (Tarragona, Barcelona, Segòvia...)

 

 2. Cerimònia ritual de fundació d’una ciutat de nova planta

Els romans van prendre el ritual de la inauguratio o fundació d'una ciutat dels etruscs, i consistia bàsicament en el següent:

- Un àugur consultava els presagis i confirmava si el lloc resultava propici per als déus.

En cas favorable, es procedia la inauguratio --> es marcava el perímetre de la ciutat, en el lloc triat, amb una arada tirada per dos bous.

- S'efectuava la delimitació: s'establien tres zones (sagrada, pública i residencial).

Més tard un sacerdot oficiava la consagració: un sacrifici en honor de la Tríade capitolina (formada pels déus Júpiter, Juno i Minerva).

- Es duia a terme la centuriació, o divisió del territori en centúries o parcel·les quadrades, i es feia el repartiment entre els colons.

 

3. Construccions que asseguraven el sanejament i la defensa de les ciutats;

Els romans situaven les seves ciutats en llocs ven comunicats per aconseguir aigua i que les condicions climàtiques estiguesin bé, per tant normalment les construïen a la plana.

Les ciutats que es construïen de nou tenien un disseny que ja em explicat en la primera pregunta, amb una estructura molt vens dividida amb dos carrers principals i partien de les quatre portes i formaven una creu (Decumanus maximus est-oest i el Cardo Maximus nord-sud) i els altres carrers es traçaven en paral·lel formant una mena de quadrícula.

 

  

 4. Manera habitual de subministrar l’aigua.

Els romans asseguraren el subministrament d’aigua a les ciutats excavant pous o construint cisternes, per captar l’aigua de la pluja, que després era distribuïda a traves de fonts públiques. A més, van idear una manera nova transportar l’aigua de deus molt allunyades, els aqüeductes. Un aqüeducte és, doncs, una construcció pensada per portar aigua a un nucli habitat des de distàncies considerables. La part més important de l’aqüeducte és l’specus o canal rectangular per on circula l’aigua, que ha de tenir una inclinació constant per evitar-ne l’acumulació sobtada. Per això, els aqüeductes tenen recorreguts llargs. Per mantenir aquesta inclinació constant, en alguns casos n’hi havia prou amb excavar un solc en el terreny a peu pla; en d’altres, calia excavar túnels i, finalment, en els casos que exigien superar els grans desnivells del terreny els romans van optar per construir diversos pisos d’arcades. Per evitar les filtracions l’specus presentava un recobriment intern impermeabilitzant; estava cobert amb lloses planes o amb volta de canó, i intermitentment,

presentava uns forats o registres que permetien la neteja periòdica. En alguns casos, els romans també van utilitzar grans canonades per transportar l’aigua. Les aigües residuals eren tretes de les ciutats mitjançant el sistema de clavegueram. Al Principat s’han conservat restes d’aqüeductes a Tarragona, a Barcelona, a Sant Jaume dels Domenys; a la Península Ibèrica, comptem amb

aqüeductes importants a Segòvia i a Mèrida.

BARCELONA ROMANA

BÀRCINO ROMANA

La ciutat de Barcelona va ser fundada cap a l’any 15 a.C en l’època de l’emperador August. Es tractava de una colònia. Les colònies eren les ciutats que fundaven per distribuir terres entre els soldats romans retirats de l’exèrcit. Es va fundar amb el nom llatí de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcin. És una fundació tardana respecte de les altres ciutats romanes de l'actual Catalunya.

Estructura de la ciutat:

La ciutat es va alçar damunt un petit turó anomenat en l'edat mitjana mont Tàber.

Estructura de la ciutat

La colònia estava envoltada per unes muralles amb 78 torres, on les muralles es van reforzar amb l’imperio de Claudi II. Les noves muralles es van construir sobre les bases de la primera. La muralla constava de 81 torres.

Per poder entrar a la ciutat disponia de quatre portes, la Praetoria(nord), la Decumana (sud),la Principalis Sinistra (est) i la Principales Dextra (oest). S'hi va respectar l'estructura habitual de les fundacions romanes: el seu recinte era rectangular, tot i que amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó. Els dos carrers principals partien de les quatre portes i formaven una creu: el Decumanus Maximus s'estenia sobre l'eix muntanya-mar, mentre que el Cardo Maximus seguia l'eix perpendicular al primer. Tant els carrers principals com els secundaris (decumani i cardines minores) eren originàriament amples, amb clavegueres, i formaven una quadrícula.

El fòrum de Bàrcino es trobava entre els carrers principals, Decumanus Maximus i  Cardo Maximus. S'hi alçava un gran temple, construït a l'últim quart del s. I a.C., dedicat al culte imperial. Era un temple de planta rectangular, hexàstil (6 x 11 columnes) i perípter, amb dues columnes in antis.

No es sap amb certesa si existia el circ i l’amfiteatre: el circ segur que no, perquè es tractava d’una ciutat molt petita; en canvi, es probable que existís un amfiteatre encara que no es sap quina devia ser la seva situació exacta.

Columnes del Temple d'August de la Bàrcino romana

El temple d’August estava situat al costat del fòrum damunt d’un petit turó. Va ser construit pocs anys després de la fundació de la ciutat, estava destinat a la celebració de cerimonies religioses, però es feien al seu interior sinó devant del temple, al forum. Estava situat al costat del fòrum damunt d’un petit turó. 

 A prop del forum hi havia els banys públics, les termes.






Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat. L'aigua que proporcionava els aqüeductes provenia l'un de Collserola i l'altre del Besòs. Els aqüeductes de la ciutat son falsos perquè van ser construïts al segle XIX.

Com era habitual a fora de la ciutat romana estaven colocades diferents tipus de tumbes, la necrópolis, amb dos fileres paral·leles i al mitg hi havia el camí d’acces a la ciutat.

Aqüeductes

AQÜEDUCTE DE SEGOVIA
L'aqüeducte de Segòvia és una construcció romana de la segona meitat del segle I i a principis del segle II dC a l'època dels flavis, sent emperadors Vespasià i Trajà que transporta l'aigua del riu Fred a la ciutat de Segòvia. L'any 1985 fou nomenat, juntament amb el casc històric de la ciutat de Segòvia,Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

Parts:

L'aqüeducte esta format amb arcs senzills de mig punt que condueixen l'aigua fins a la cisterna coneguda amb el nom del Caseró on es emmagatzemava l'aigua. Posteriorment, un canal transporta l'aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dos monumentals files d'arcs superposats.

                                                                aqüeducte de Segovia

Consta d'una longitud de 728 metres i una altura màxima de 28 metres i mig, als que, a més, se li ha de sumar a prop de 6 metres de ciments en el tros principal. Consta d'una doble arcaria, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central de l'aqüeducte.

A la part superior dels arcs s'hi troba el canal que transporta l'aigua fins a la ciutat. L'elaboració de l'aqüeducte de tan grans dimensions ens fa veure les grans capacitats enginyeres dels romans, i a pesar de tot això mai no obliden la importància estètica que ha de tenir un element de característiques com tan ciclòpeas com en aquest cas.

Inscripció de l'arqueòleg alemany, Geza Alföldy:

IMP NERVAE TRAIANVS CAES AVG GERM P M TR P II CO S II PATRIS PATRIAE IVSSV P. MVMMIVS MVMMIANVS ET P. FABIVS TAVRVS IIVIRI MVNIC FL SEGOVIESIVM AQVAM RESTITVERVNT

AQÜEDUCTE DE LES FERRERES

           Aqüeducte de les Ferreres(pont del diable) Tarragona

L'Aqüeducte de les Ferreres (també anomenat Pont del Diable) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barrancs dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco. És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana i el més important de Catalunya.

La pedra per l'obra fou treta d'una pedrera situada en un turó pròxim al monument, conegut com coves de la Pedrera.

Estructura i els seves parts:
El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de 27 m, sense comptar la galeria de conducció de l'aigua, avui destruïda, que devia fer uns 2 metres més. Consta de dos nivells d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. Els arcs tenen una amplada(llum) de 6,30 m, una alçada de 5,70 m (on no s'han d'adaptar al desnivell del barranc) i una gruixària de 1,86 m. La distància entre els arcs és de 8 m. La cota de l'aqüeducte al costat nord és de 56,8 m i la costat sud de 56,4 m.

una inscripció Pompeiana

EVMACHIA·L·F·SACERD·PVBL·NOMINE·SVO·ET

M·NVMISTRIFRONTENIS·FILI·CHALCIDICVM·CRYPTAM·PORTICVSCONCORDIAE

AVGVSTAE·PIETATI·SVA·PEQVNIA·FECIT·EADEMQVE·DEDICAVIT


evmachia·l·f·sacerd·pvbl·nomine·svo·et

m·nvmistrifrontenis·fili·chalcidicvm·cryptam·porticvsconcordiae

avgvstae·pietati·sva·peqvnia·fecit·eademqve·dedicavit

Evmachia·Lvcii·Filia·sacerdos·publica·nomine·svo·et

Marci·Nvmistri Frontonis·filii·chalcidicum·cryptam·porticvs·concordiae

avgustae·pietati·sva·pecvnia·fecit·eademqve·dedicavit

anomenats Eumaquia, Luci i Filia son sacerdots del poble i 
Marc Numitor de front front ample