el segle d'or de la literatura llatina

Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema
següent: El segle d’or de la literatura llatina: Virgili, Horaci i Ovidi. Establiu una comparació
entre aquests tres poetes tenint en compte el segle en què visqueren, la relació que
tingueren amb el poder, el cercle literari al qual pertanyien, el gènere literari que cultivaren,
les obres principals, etc.


Virgili va viure al segle IaC amb el poder es trobava Octavi August, el qual va repartir terres i Virgili les va perdre i casi perd la vida pels soldats d'Octavi. Va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucàliques (Èglogues), deus poemes curts de tema pastoril . l'èxit va facilitar-li l'entrada al cercle de Mecenas, gràcies a ell va aconseguir bona relació amb August i va poder recuperar les seves terres. va escriure les Geòrgiques, tractat d'agricultura.
Quan acaba de escriure l'obra al 714(fundació de Roma) comença escriure l'Eneida per encarreg d'August, per justificar i elegar l'orgien diví de la dinastia d'August, perquè Eneas el protagonista es fill de la Diosa Venus. Va dedicar 11 anys per escriure l'eneida i la va deixar inecabada. Va anar a Grècia i quan va tornar va morir durant el viatge i va deixar l'obra inacabada i volia que la destruissin però August ho va impedir. Ja que quedava clar l'objectiu que volia aconseguir August, un poema nacional de Roma amb la seva dinastia representada.

Horaci tabme va viure al mateix segle que Virgili, I a.C. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenes i va passar a formar part del cercle de Mecenes, el qual li va proporcionar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia. Es va dedicar totalment a la seva literatura i no va acceptar el lloc de treball que August li havia ofert com a secretari particular. La seva tècnica com a poeta era perfecta tant amb la mètrica com en l'expressió per la plasticitat, el sentit de l'equilibri i el sentit de la perfecció per la forma dels poemes.

Les seves composicions poètiques formades per 103 poemes distribuïts en 4 llibres són:

1.Sàtires (sermones)

2.epodes (iambi)

3.Epístoles ( Epistulae)

4.Carmen Saeculare

5.Odes (Carmina)

Ovidi va viure entre el segle I aC i I dC és el que no te cap relació amb els altres dos poetes esmentats, ja que és una generació més que Virgili i Horaci. Va formar part del cercle de Valerio Messal·la Corví. La seva obra reflexa perfectament la vida de l'alta societat romana, de la qual ell partenaixia.

Ell no era aficionat a la retòrica i es va dedicar més als poemes en especial i va escriure:

Amores(elegíes)

Medea ( tragedia sobre el personatge que Eurípides havia dedicat una obra i ell mateix també havia incorporat a la seva obra Heroides).

Heroides (la dona era la protagonista del relat on era la correspondència cap als seus amans i/o marits)

ars amandis ( l'Art de estimar, és una obra de transició entre las primeres elegíes i la obra de caràcter didàctic posterior)

De medicamine Faciei (remeis pels mals que comportar l'amor i el estimar algú)

Metamorfosis (obra de caràcter èpic i didàctic, les quals són llegendes de transformacions)

Fasti (tracte sobre el calendari romà i les seves celebracions)

L'any 8 dC August condemna Ovidi a l'exili per bromejar sobre estrictes normes d'August sobre el matrimoni en l'obra Ars amandi, i el motiu de l'exili l'explica a Carmen et error.

De totes maneres no va deixar d'escriure i la seva poesia va donar un gir sobtat, reflectit sobretot en les elegies doloroses d'exili:

Tristes

pòntiques