CERÀMICA GREGA

KANTHAROS

SKYPHOS

1.CÀNTERA DE CAMPANA

4.PYXIS

3.LEKYPHOS

HÍDRIA

el segle d'or de la literatura llatina

Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema
següent: El segle d’or de la literatura llatina: Virgili, Horaci i Ovidi. Establiu una comparació
entre aquests tres poetes tenint en compte el segle en què visqueren, la relació que
tingueren amb el poder, el cercle literari al qual pertanyien, el gènere literari que cultivaren,
les obres principals, etc.


Virgili va viure al segle IaC amb el poder es trobava Octavi August, el qual va repartir terres i Virgili les va perdre i casi perd la vida pels soldats d'Octavi. Va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucàliques (Èglogues), deus poemes curts de tema pastoril . l'èxit va facilitar-li l'entrada al cercle de Mecenas, gràcies a ell va aconseguir bona relació amb August i va poder recuperar les seves terres. va escriure les Geòrgiques, tractat d'agricultura.
Quan acaba de escriure l'obra al 714(fundació de Roma) comença escriure l'Eneida per encarreg d'August, per justificar i elegar l'orgien diví de la dinastia d'August, perquè Eneas el protagonista es fill de la Diosa Venus. Va dedicar 11 anys per escriure l'eneida i la va deixar inecabada. Va anar a Grècia i quan va tornar va morir durant el viatge i va deixar l'obra inacabada i volia que la destruissin però August ho va impedir. Ja que quedava clar l'objectiu que volia aconseguir August, un poema nacional de Roma amb la seva dinastia representada.

Horaci tabme va viure al mateix segle que Virgili, I a.C. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenes i va passar a formar part del cercle de Mecenes, el qual li va proporcionar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia. Es va dedicar totalment a la seva literatura i no va acceptar el lloc de treball que August li havia ofert com a secretari particular. La seva tècnica com a poeta era perfecta tant amb la mètrica com en l'expressió per la plasticitat, el sentit de l'equilibri i el sentit de la perfecció per la forma dels poemes.

Les seves composicions poètiques formades per 103 poemes distribuïts en 4 llibres són:

1.Sàtires (sermones)

2.epodes (iambi)

3.Epístoles ( Epistulae)

4.Carmen Saeculare

5.Odes (Carmina)

Ovidi va viure entre el segle I aC i I dC és el que no te cap relació amb els altres dos poetes esmentats, ja que és una generació més que Virgili i Horaci. Va formar part del cercle de Valerio Messal·la Corví. La seva obra reflexa perfectament la vida de l'alta societat romana, de la qual ell partenaixia.

Ell no era aficionat a la retòrica i es va dedicar més als poemes en especial i va escriure:

Amores(elegíes)

Medea ( tragedia sobre el personatge que Eurípides havia dedicat una obra i ell mateix també havia incorporat a la seva obra Heroides).

Heroides (la dona era la protagonista del relat on era la correspondència cap als seus amans i/o marits)

ars amandis ( l'Art de estimar, és una obra de transició entre las primeres elegíes i la obra de caràcter didàctic posterior)

De medicamine Faciei (remeis pels mals que comportar l'amor i el estimar algú)

Metamorfosis (obra de caràcter èpic i didàctic, les quals són llegendes de transformacions)

Fasti (tracte sobre el calendari romà i les seves celebracions)

L'any 8 dC August condemna Ovidi a l'exili per bromejar sobre estrictes normes d'August sobre el matrimoni en l'obra Ars amandi, i el motiu de l'exili l'explica a Carmen et error.

De totes maneres no va deixar d'escriure i la seva poesia va donar un gir sobtat, reflectit sobretot en les elegies doloroses d'exili:

Tristes

pòntiques

Els déus Olímpics

 GREC

TEXT 1

Zeus, monarca dels divins, prengué per primera esposa Metis, la més hàbil dels déus i dels homes moridors. Però quan ja estava a punt de parir la deessa Atenea d'ulls verds, llavors Zeus, ensarronant el seu cor amb arteroses paraules, la va introduir en el seu propi ventre, per consell de Gea i d'Urà estelat. Així li ho aconsellaren, perquè cap dels déus sempre eterns no gaudís —llevat de Zeus— d'honor reial.

 HESÍODE, Teogonia 886-893

• Quin lloc ocupa Zeus entre els déus olímpics? Com va obtenir el poder? A qui l’hi va arrabassar?El lloc que ocupa Zeus entre els déus olímpics es de pare protector de tots els deus i de tots els homes. Ell els protegia no els creava. Zeus va guanyar el poder gràcies a una revolta contra Cronos, el seu pare.
  • Qui va ser esposa de Zeus, després de Metis? Quin fill o fills li va donar?Després de devorar a la seva esposa Mitis busca a una nova esposa i troba a Temis,la qual personifica la llei, filla de Urà i Gea. Diuen que quan Temis estava a punt de donar a llum, Prometeo o Hefesto li van partir el crani a Zeus amb una aixada i d'allí va sortir la deessa Atenea.

• De quina ciutat és protectora la deessa Atenea? Quins són els seus símbols i els seus atributs? És la protectora de Atenas, també Àtica. Sobretot Atenes es considera la deessa de la raó i patrona de les activitats artesanals. Els seus símbols són l'enciam i olivera. Es representa casi semrpe armada, amb un casca al cap y al pit una cuirassa de pell de cabra on apareix el cap de la Medusa, ja que és deessa de la guerra. El seu atribut és el mussol

TEXT 2 

CICLOP: Pare, quins sofriments m’ha fet patir el maleït estranger! Em va emborratxar i després em va deixar cec mentre dormia.

POSIDÓ: Qui va gosar fer-t'ho, això?

CICLOP: Primer s'anomenava Ningú; però quan havia fugit i era lluny del meu abast, va dir que li

deien Ulisses.

POSIDÓ: Ja sé de qui em parles, del d’Ítaca; estava fent el camí de retorn per mar des d'Ílion. I com

és que et va fer això si en realitat no és gaire valent?

LLUCIÀ, Diàlegs marins 2

• Aquest text fa referència a allò que narra una obra de la literatura grega. Sabeu quina és i a quin autor s’atribueix?La Ilíada , de Homer 

• Expliqueu l'episodi del qual tracta aquí Llucià. Ciclop, li explica el seu pare que un estranger la emborratxat i la deixat cec mentres dormia. Al escotlar això el seu pare sap qui es lestranger que li a fet. Posidó estranay diu que en realitat n és gaire valent.

• Per què us sembla que Posidó diu d'Ulisses que no és gaire valent? Perquè el culpable qe li va fer no li va dir el seu nom fins que ell ja havia marxat i el fet d'emborratxal ja estava comès.

 TEXTO 3

En el moment que les tres deesses conduïdes per Hermes, a qui Zeus ha encarregat de solucionar

l’afer en nom seu, el visiten, Paris ja ha recuperat el seu lloc en el si de la nissaga reial, però ha

conservat el costum –reminiscència de la seva joventut de pastor– de portar els ramats a pasturar.

És un home del mont Ida. Quan veu arribar Hermes i les tres deesses, s’inquieta i se sorprèn a parts

iguals.

  J.-P. VERNANT, L’univers, els déus, els homes

• Quines són aquestes tres deesses que, conduïdes per Hermes, van a trobar Paris?

Hera, Atenea i Afrodita

• Qui és Paris i quina qüestió ha de resoldre en aquest moment evocat pel text? Paris és el fill del rei de Troia Priam i de la seva esposa Hécuba. És el defensor dels homes. Té de entregar la poma d'or a una de les tres deesses que consideri la més bella.

• Quina decisió pren i quines en seran les conseqüències? Va escollir Afrodita i d'aquesta manera es va beneficiar de l’amor de la dona més bella  del seu temps. Traint per semrpe l'odi d'Hera i Atena per la seva ciutat, Troia

TEXT 4

Ara mira el quadre una altra vegada: segueix Homer en tot. Heus aquí la ciutat a dalt de tot, i aquests són els merlets de Troia, i la gran plana, tan ampla per contenir tota la força de l’Àsia avançant cap a Europa; aquest és el foc immens que envaeix la plana i fa sortir el riu de mare, arrossegant tots els arbres. Tanmateix, Hefest, embolcallat en foc, es llança a l’aigua, el riu s’estremeix de dolor i suplica, amb forma humana, a Hefest. Ni Escamandre està dibuixat amb la cabellera llarga –perquè el foc l’hi ha cremat–, ni Hefest va coix, ja que se’l veu en plena carrera.

FILÒSTRAT, Descripcions de quadres 1.1.2

• Qui és Hefest? Enumereu els seus atributs, de qui era fill i per quina raó era coix. En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana.

Encara que algunes notícies sostenen que era fill de només Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena. Algunes llegendes sostenen que la seva mare Hera el va expulsar de l'Olimp degut al fet que era coix i deformat. Els seus atributs son les tenalles, martell, enclusa és el déu de la farga i el foc.

 TEXT 5

HEFEST.- Segons tu, doncs, es tracta d’un nen extraordinàriament viu.

APOL·LO.- No només això: a hores d’ara és també músic.

HEFEST.- En què et bases per dir això?

APOL·LO.- Amb una tortuga morta que trobà s’ha fet un instrument musical; hi ha ajustat uns braços,

els ha junyit, hi ha fixat unes clavilles, ha col·locat a la part de baix un pontet i l’ha tensat amb set

cordes; amb això, Hefest, entona una melodia tan delicada i tan harmoniosa, que fins i tot jo, amb

tants anys d’experiència com a citarista, li tinc enveja. Maia diu que no para mai al cel, ni tan sols

de nit, sinó que empès per la curiositat, baixa fins a l’Hades, sens dubte per mirar de robar alguna

cosa allí també. Té ales als peus i s’ha fet una vareta de poders màgics, amb la qual guia les ànimes

i condueix els morts.

LLUCIÀ, Diàlegs dels déus, 11 (7)

• De quina divinitat parlen Apol·lo i Hefest? De qui és fill? Parlen d'Hermes , que és fill de Zeus i Maia. 

• Quins són els atributs d’aquest déu? Quin és el nom de la «vareta de poders màgics» i com apareix representada? Se'l representa amb un barret de caminant, calçat amb unes sandàlies alades i també amb ales al barret i portant el caduceu, que és el nom de la vareta, un bastó amb dos serps entrellaçades.

• Quins són els treballs que li estan encomanats a aquest déu? Expliqueu alguna història relacionada amb ell. Hermes tenia la feina de transportar missatges i conduir les ànimes al Hades.

Hermes va conduir  Pandora  cap al Hades i li va otorgar   un gran sentit de la curiositat

Esmenteu altres personatges mítics relacionats amb la música.

El disseny bàsic d’una ciutat romana

1.model en què s’inspira el traçat i àrees principals d’una ciutat.

Les ciutats romanes estaven molt ven estructurades. la ciutat estava dividida en dos carrers principals i partien de les quatre portes i formaven una creu: el Decumanus Maximus, d'est-oest i el Cardo Maximus, nord-sud. La resta de carrers es traçaven en paral·lel formant com una mena de quadrícula  Tant els carrers principals com els secundaris eren originàriament amples, amb clavegueres, i formaven un quadrícula. 

les àrees principals d'una ciutat eren:

(Tàrraco, Clúnia, Cartagena), amfiteatre (Tàrraco, Mèrida, Itàlica), circ (Tàrraco, Mèrida)– es construïen en espais més perifèrics. La ciutat també contemplava edificis termals (Empúries)

-El Fòrum: Situat a la plaça principal de la ciutat. Es concentrava la vida pública de la ciutat, política, administrativa i religiosa. 

-El teatre: Era una de les àrees que es podia trobar en una ciutat romana. En ell es feien representacions teatrals per divertir-se i/o entretenir-se. (Tàrraco,Clúnia, Cartagena)

-l'Amfiteatre: Es solien representar lluites entre gladiadors, entre feres o la mort entre persones condemnades a pena capital. (Tàrraco, Mèrida, Itàlica)

-El circ: Es representaven curses de gladiadors amb carros amb cavalls. (Tàrraco, Mèrida)

-Les Termes: Eren banys públics amb estances reservades per activitats gimnàstiques i lúdiques a part de la relaxació del cos. (Empúries, Ilerda)

Les muralles també era una part de la ciutat molt important ja que era la que protegia tota la ciutat de qualsevol ofensa a ella.

Els aqüeductes eren la part principal per transportar l'aigüa dins de la ciutat sobretot per l'àrea de les Termes (Tarragona, Barcelona, Segòvia...)

 

 2. Cerimònia ritual de fundació d’una ciutat de nova planta

Els romans van prendre el ritual de la inauguratio o fundació d'una ciutat dels etruscs, i consistia bàsicament en el següent:

- Un àugur consultava els presagis i confirmava si el lloc resultava propici per als déus.

En cas favorable, es procedia la inauguratio --> es marcava el perímetre de la ciutat, en el lloc triat, amb una arada tirada per dos bous.

- S'efectuava la delimitació: s'establien tres zones (sagrada, pública i residencial).

Més tard un sacerdot oficiava la consagració: un sacrifici en honor de la Tríade capitolina (formada pels déus Júpiter, Juno i Minerva).

- Es duia a terme la centuriació, o divisió del territori en centúries o parcel·les quadrades, i es feia el repartiment entre els colons.

 

3. Construccions que asseguraven el sanejament i la defensa de les ciutats;

Els romans situaven les seves ciutats en llocs ven comunicats per aconseguir aigua i que les condicions climàtiques estiguesin bé, per tant normalment les construïen a la plana.

Les ciutats que es construïen de nou tenien un disseny que ja em explicat en la primera pregunta, amb una estructura molt vens dividida amb dos carrers principals i partien de les quatre portes i formaven una creu (Decumanus maximus est-oest i el Cardo Maximus nord-sud) i els altres carrers es traçaven en paral·lel formant una mena de quadrícula.

 

  

 4. Manera habitual de subministrar l’aigua.

Els romans asseguraren el subministrament d’aigua a les ciutats excavant pous o construint cisternes, per captar l’aigua de la pluja, que després era distribuïda a traves de fonts públiques. A més, van idear una manera nova transportar l’aigua de deus molt allunyades, els aqüeductes. Un aqüeducte és, doncs, una construcció pensada per portar aigua a un nucli habitat des de distàncies considerables. La part més important de l’aqüeducte és l’specus o canal rectangular per on circula l’aigua, que ha de tenir una inclinació constant per evitar-ne l’acumulació sobtada. Per això, els aqüeductes tenen recorreguts llargs. Per mantenir aquesta inclinació constant, en alguns casos n’hi havia prou amb excavar un solc en el terreny a peu pla; en d’altres, calia excavar túnels i, finalment, en els casos que exigien superar els grans desnivells del terreny els romans van optar per construir diversos pisos d’arcades. Per evitar les filtracions l’specus presentava un recobriment intern impermeabilitzant; estava cobert amb lloses planes o amb volta de canó, i intermitentment,

presentava uns forats o registres que permetien la neteja periòdica. En alguns casos, els romans també van utilitzar grans canonades per transportar l’aigua. Les aigües residuals eren tretes de les ciutats mitjançant el sistema de clavegueram. Al Principat s’han conservat restes d’aqüeductes a Tarragona, a Barcelona, a Sant Jaume dels Domenys; a la Península Ibèrica, comptem amb

aqüeductes importants a Segòvia i a Mèrida.